Agricultura ecològica

L'agricultura ecològica respon a una manera d'entendre l'activitat agrícola des d'una visió ample i global, no sotmesa en darrer criteri per termes de rendibilitat econòmica sinó que recull la preocupació per l'acumulació i alliberament de residus de caràcter agrari al medi i als aliments, la sanitat i benestar animal, la situació de la figura del pagès, l'economia local o de proximitat, el manteniment de la capa fèrtil del sòl, la protecció de les varietats vegetals i animals locals, el foment en biodiversitat, i molts altres aspectes. En resum, se diu que l'agricultura ecològica cerca una agricultura ambientalment sostenible, socialment justa i econòmicament viable, el qual pel cas de Mallorca i les Balears és encertat.

 

L'agricultura ecològica és contrària als màxims exponents de l'anomenada agricultura química o convencional, representats per l'aplicació d'adobs químics de síntesi, l'ús d'organismes genèticament modificats o els plaguicides sintètics polivalents, entre d'altres. Es tracta d'una agricultura crítica, que es serveix dels coneixements acumulats al llarg de les generacions i dels avenços que sorgeixen en el camp de l'agronomia.

 

Des de la seva implantació a les nostres illes sempre ha rebut el suport d'integrants de tots els sectors poblacionals, així com tots els cultius que es poden cultivar aquí tenen la seva derivació en ecològica. El que vol dir que aquesta agricultura no obeeix a ideologies o formes de pensament, tot i que els tòpics també són pertinents.

 

L'agricultura convencional de cada vegada acosta posicions cap els plantejaments ecològics (retirada massiva de plaguicides, normativa en bones pràctiques agrícoles, condicionalitat) i ho fa motivada per una població sensible al malbaratament dels recursos naturals i l'alimentació sana. Avui en dia es tracta d'un sector fort, amb una quota de mercat important i evolució ascendent constant, tant en els països amb llarga experiència (Anglaterra, Alemanya, França) com pels d'economia emergent (India, Costa Rica).

 

Els plantejaments majoritaris del qui practiquen agricultura ecològica a les nostres illes són a favor dels canals de comercialització propers (mercats, venta directa), energèticament poc dependents, que empren matèria orgànica compostada i fan poc ús dels fitosanitaris autoritzats pel CBPAE. Si bé un ample percentatge de la ciutadania coneix i consumeix productes ecològics, preferentment cultivats aquí, encara queda molta tasca a fer amb educació al consumidor fins que la majoria de les illes conegui la importància que suposa per una regió exercir la sobirania alimentària.